Comença l’aventura – 1a part (冒险开始 – 第一部分)

Avuí és el primer dia que la meva germana es desperta en un lloc que no es Barcelona, és el primer dia que comença una aventura que segons la planificació que hem fet ha de durar aproximadament un mes.

Del dia d’avui no hi ha gaires coses a dir, tot i que ha estat un dia bastant mogudet. Pero abans de tot vull donar les gràcies a una noia que ens ha ajudat moltíssim aquests dies que es diu Azucena Liz. Liz ens ha cedit el seu pis situat dins el campus per uns dies per a que ma germana pogués dormir en un lloc tou i que estigués aprop de la universitat, i la proposta de Liz ens ha anat genial ja que el seu pis es troba a dins del campus mateix, molt aprop de 西门 (la porta oest del campus).

Tot i que vam estar una mica caòtics ahir en quan a que just arribar vam haver d’anar a deixar les mal·letes al pis, anar a dinar i d’altres coses a fer per la tarda, avuí el dia ha estat molt més tranquil i pausat. Després d’anar a dinar i ensenyar-li una mica el campus i les facultats a la meva germana, després hem descansat una estona parlant amb les meves amigues coreanes i la resta de gent que he anat coneixent i que encara es troba per la zona… de fet es va notant com el campus es va buidant i això entristeix una mica aquests darrers dies.

No hi ha res destacable del día pero de cara a la nit, Sayuri em va trucar bastant tard comentant que s’havia anat de la seva residència (per motius que no vénen al cas… secret de confessió… jajaja) i que volía coneixer la meva germana i que si ens anava bé doncs que es volía acomiadar de nosaltres (a l’endemà possiblement no ens veuríem ja que els japonesos de la facultat del 爱大学 (ai daxue) del que ella forma part tornaven a Japó al día seguent al matí). Vam quedar sobre les 11:30 de la nit i vam estar rient i xerrant fins ben entrada la matinada.

Després de la vetllada perfecta va començar a ploure i com si de una película romantico-dramàtica es tractés vam trobar un taxi i vam anar corrents mullant-nos, vam entrar al taxi, vam acompanyar a la meva germana al pis on estava i jo vaig acompanyar a la Sayuri fins a la seva residència. Just abans d’acomiadarnos amb una de les abraçades més tendres que es poden tindre i que he rebut mai, va parar momentàniament de ploure i tot seguit vaig veure com lentament entrava a la seva residència d’amagatotis (si arribaven a la residencia després de les 00.00 i les enganxaven rebíen un punt negatiu i al tercer punt negatiu havíen de deixar el programa d’estudis) i talons en mà, mirant a tots costats i acomiadant-se de mí, la pluja va tornar a fer acte de presència. Molts estaréu esperant la típica escena de “i em vaig quedar hores allà esperant que tornés però no va ser possible” … però no. El cert és que vaig córrer cap a la residència per no mullar-me, estirar-me al llit i simplement veure el feliç que estava d’haver tingut una experiència tan genial com ha estat la meva aventura a la Xina.

A partir d’aquell moment i sense ni tan sols adonar-me’n estava tancant el capítol d’estudiant d’intercanvi per obrir novament el de rodamons turístic.

Busu 部苏

IMG_0630 elracodenbusu.wordpress.com

Anuncios
Esta entrada fue publicada en Tianjin.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s